Tea Party!

Avui, 4 de juliol, Dia de la Independència, hi ha hagut massives Tea Parties arreu del país. Les Tea Parties són manifestacions en contra del pla socialista d'Obama, en referència a la històrica Boston Tea Party que va desencadenar la Guerra de la Independència. Sí, és aquest fenòmen social que TV3 i la resta de la premsa catalana us amaga completament.

He anat a la Tea Party convocada aquí a Springfield. Ja havia anat a la del 15 d'abril (dia del pagament d'impostos), però aquesta vegada he portat la càmara:
·

Tea Party Protests Rally Against Taxes [CBS News]
Tea Parties [Garlic and oil, 16 d'abril, 2009]

Rebombori a Hondures (V)

Cronologia de la successió de fets que han dut a la destitució de l'expresident Zelaya:



Histórico plantón a favor del nuevo gobierno [El Heraldo]
Rebombori a Hondures (IV) [Garlic and oil, 3 de juliol, 2009]

L'Himne

L'orígen de la melodia principal de l'Himne Nacional dels Estats Units es troba en una antiga cançó tradicional de pescadors alcohòlics d'Anglaterra.

La versió que més m'agrada és la que va cantar l'artista de country Faith Hill, de Mississippi, a la Super Bowl de l'any 2000 al Georgia Dome d'Atlanta, partit que va enfrentar els Tennessee Titans i els St. Louis Rams:

Sarah Palin plega

La governadora d'Alaska i ex-candidata a la vicepresidència dels EUA, Sarah Palin (R), ha anunciat avui que renunciarà al càrrec al final d'aquest mes. La premsa està qualificant la notícia de "bomba", ja que Palin és la més famosa dels governadors del país, juntament amb Arnold Schwarzenegger (R) de California.

Sense sorpresa, la notícia ha desencadenat tot tipus d'especulacions sobre si Palin es presentarà per les eleccions presidencials del 2012. Al meu parer, una cosa no conecta massa amb l'altre: encara estem al 2009. Si de cas, deu ser per presentar-se a senadora el 2010.

De moment ningú sap els seus plans. Però el que jo vull està molt clar: vull aconseguir el sofà del seu despatx, amb l'ornamentació inclosa:

Com ens veuen

Ahir estava a la biblioteca i vaig veure un llibre titulat "Catalonia: A Cultural History" (2008), escrit per un traductor britànic que viu a BCN des de fa 20 anys. Fullejant-lo ràpid, això em va cridar l'atenció:

- Catalunya és el lloc amb més accidents mortals de trànsit de tot Europa, el lloc amb més consum de cocaïna de tot Europa, i el segon d'Europa en problemes d'alcoholisme.

- La fallida escolar a Catalunya és del 34%.

- Per descriure una horrible foto d'un típic païsatge urbà barceloní tot ple d'antenes als terrats i construccions fetes de qualsevol manera, diu: "Unplanned suburbia". Bastant diplomàtic.

- Hi ha un capítol anomenat: "The Sweaty Groin: Barcelona's Raval" (groin és la zona pèlvica; sweaty és sudós)

- Anomena el barri de Gràcia "el Greenwich Village de Barcelona", en referència al barri de Nova York.

Remombori a Hondures (IV)

Recomforta veure com no tothom a Convergència marxa al ritme dels tambors. En Carles Llorens, l'home de relacions internacionals de CDC, escriu avui un post al seu blog que titula: "A Hondures hi ha hagut un cop d'estat?" Comença així:

"No podem creure el relat chavista sobre el que està passant a Hondures. El president Zelaya ha vulnerat tota la legalitat i, en conseqüència, ha estat destituït."

La veu oficial de Convergència és molt diferent. El Periódico diu:

"CiU, a través del seu portaveu al Congrés, Josep Antoni Duran, també ha condemnat el 'cop militar' i ha assegurat que l'actitud de l'Exèrcit manifesta 'una clara violació de les regles de joc democràtiques'. 'El que és procedent', ha dit Duran, 'és la restitució en el càrrec del president de la república'."

El Govern espanyol, el Congrés dels Diputats i els partits condemnen el cop a Hondures [El Periódico, 28 de juny, 2009]

A Hondures hi ha hagut com un cop d'Estat? [Carles Llorens]

Rebombori a Hondures (III) [Garlic and oil, 3 de juliol, 2009]

Rebombori a Hondures (III)

Les mentides de TV3 arriben a un nivell repugnant. La cadena està al nivell del Granma cubà i el Pravda rus:

"L'executiu sortit del cop militar a Hondures comença a variar el seu discurs. Després d'uns primers dies en què no reconeixia cap crisi política al país, les pressions internacionals estan fent el seu efecte. (...) Ara, el nou cap d'Estat, Roberto Micheletti, diu que estaria disposat a avançar les eleccions presidencials al novembre" [TV3, 3 de juliol, 2009]

A Sant Joan Despí estan molt victoriosos, amb el cap ben alt i donant la cara pel seu estimat Chávez hondureny. Però sopresa sorpresa... no hi ha hagut cap "variació de discurs". Resulta que Micheletti ja va anunciar això fa dos dies:

"Micheletti ha garantizado que el 29 de noviembre habrá elecciones generales, como está previsto en el calendario electoral" [El Heraldo, 1 de juliol, 2009]

El nou govern d'Hondures es planteja avançar les eleccions per solucionar la crisi política [TV3]

Nutrida manifestación a favor del gobierno de Roberto Micheletti [El Heraldo]

Rebombori a Hondures (II) [Garlic and oil, 2 de juliol, 2009]

Independence Day

El Dia de la Independència, sempre dia festiu, és el 4 de juliol. Però aquest any hi ha un problema: cau en dissabte. Què fan alguns? Fan festa el divendres.

I per "alguns", em refereixo als funcionaris d'arreu del país, aquest homes i dones que tant treballen i suen pel seu sou ben merescut, sempre provant d'estalviar diners als contribuents, sempre demostrant la imprescindibilitat de la seva funció al món.

Universitats públiques tancades, oficines del comptat tancades, etc. Aquesta injustícia social que el Fourth caigui en dissabte s'ha corregit. En alguns cartells, el 3 de juliol fins i tot apareix oficialment com a "Independence Day". Hope-Change.

Pre-flight safety video

El nou video de seguretat als vols d'Air New Zealand tenen una innovativa forma de capturar l'atenció dels passatgers: els/les flight attendants no porten roba.



Airline Employees Strip for Safety [Fox News]

Rebombori a Hondures (II)

Davant la campanya mediàtica global en contra del govern constitucional d'Hondures i a favor del Mini-Me de l'Hugo Chávez (el sociata Manuel Zelaya), fa falta treure a la llum els fets que els principals mitjans d'informació s'esforçen a amagar, sobretot la premsa barcelonina, que no diu ni piu sobre el que passa al país centroamericà. De fet, no diu res d'aquests 6 punts essencials:

1) Un cop d'estat és quan un grup pren el poder per la força. Per tant, no hi ha hagut un cop d'estat a Hondures. Ha sigut la restoració d'un govern legal i democràtic. Fins i tot el nou president ha sigut nomenat pel congrés.

2) Inspirat en Hugo Chávez, l'expresident Zelaya va violar la llei del país en convocar el seu referèndum per modificar la llei de límits presidencials i perpetuar-se al poder. Va desobeïr dictàmens del Tribunal Suprem Electoral, la Fiscalia General, la Cort Suprema de Justícia i el Congrés. Durant les últimes setmanes, fins i tot el seu partit li va girar l'esquena.

3) Zelaya, l'autèntic colpista, tenia la intenció de dissoldre el congrés.

4) Aproximadament un 80% d'hondurenys dónen suport al govern constitucional de Micheletti.

5) L'any passat, el 29% d'hondurenys ja creien que el país anava cap a un cop d'estat. El 27% creien que hi hauria una guerra civil.

6) El president Micheletti ha anunciat eleccions generals pel 29 de novembre.

Hasta su partido da la espalda a Zelaya [La Nación]

Según informe de diputados Zelaya planeaba disolver el Congreso [La Tercera]

Micheletti: 'Gobernaré Honduras pese al rechazo internacional' [Radio Caracol]

Many in Honduras Saw Political Situation as Unstable [Gallup]

Manifestacions pro-Micheletti [El Heraldo]

Fotos de l'orientació de les manifestacions a Hondures [El Heraldo]

Rebombori a Hondures [Garlic and oil, 28 de juny, 2009]